El proper 25 de novembre a les 19h. l’escriptor Sebastià Alzamora visitarà la Biblioteca per a parlar sobre el llibre “La pell i la princesa” . En aquesta ocasió el Club tindrà lloc un divendres.
Us recordem que disposeu dels exemplars a la Biblioteca.
Sobre l’obra
La pell i la princesa.
Barcelona: Destino, 2005. (2a ed., 2005)
“La pell i la princesa és una història d’amor i una indagació en els mecanismes del poder. Amb una força torbadora, Sebastià Alzamora recrea la faula del festeig d’en Puppa i la princesa Maria, uns amors infinits d’una sensualitat lluminosa que reneix en cada trobada, al marge del temps i de la identitat dels amants. Al seu voltant, en una Praga que viu l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys, es succeeixen les intrigues cortesanes. Tots, el duc Antoni, el rei Frederic, la reina Joana i el rabí Judà Loew –el mentor i el protector de Puppa–, hi participen com a conspiradors i com a víctimes en un joc de forces ple d’escenes de sexe i violència. Entre ells, el Golem, un ésser de vida artificial, jugarà un paper singular. Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida d’anacronismes irònics i d’homenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffman o Les aventures del soldat Schwejk, La pell i la princesa és una crònica punyent de les passions que enterboleixen la vida humana i d’un secret que mai s’hauria d’haver revelat. Ho desvetlla el rabí, i té molt a veure amb l’enquadernació de llibres de factura bellíssima amb pell humana…”
(De la contraportada de La pell i la princesa.)
Sobre l’autor
Sebastià Alzamora i Marín neix a Llucmajor (Mallorca) el 6 de març de 1972. Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears el 1995 i, el mateix any, es trasllada a viure a Barcelona. A partir d’aquí compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural.
El 1994 es dóna a conèixer com a jove poeta en guanyar el Premi Salvador Espriu amb Rafel, un llarg poema de set-cents setanta-cinc decasíl·labs que reflexiona sobre l’experiència de la mort d’un amic adolescent.
Un dels seus poemaris més aplaudits és Mula morta (2001), traduïda al castellà per Sergio Gaspar, també ha escrit Apoteosi del cercle, El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003) i La part visible (premi Carles Riba 2008). És autor de les novel·les L’extinció, Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005) i Nit de l’ànima (2007), així com de l’assaig sobre Gabriel Janer Manila L’escriptura del foc. Col·labora regularment als espais culturals i literaris dels mitjans de comunicació.
Per a saber més
