El proper Club de lectura que tindrà lloc el 20 de febrer a les 19h, està dedicat a la novel·la Anna Karènina de l’escriptor rus Lev Tolstoi, un clàssic de la literatura universal, que serà comentada per la professora de literatura Anna Piella. Us recordem que ja disposeu dels exemplars a la Biblioteca.
Sobre l’autor, Lev Tolstoi
Lev Nikoláievich Tolstói va néixer al 1828, a Yásnaia Poliana, a la regió de Tula, al si d’una família aristòcrata. Al 1844 va començar Dret i Llengües Orientals a la universitat de Kazán, però va deixar els estudis. Durant aquesta etapa de la seva vida, resideix a Moscou i Sant Petersburg. Al 1851 es va enrolar amb el seu germà més gran en un regiment d’artilleria al Caucas. Al 1852 va publicar Infància, el primer dels textos autobiogràfics que, seguit d’Adolescència (1854) i Joventut (1857), el van fer famós, així com els seus records de la guerra de Crimea, de tall realista i antibelicista, Relats de Sebastopol (1855-1856). La fama aconseguida el va trasbalsar, i després d’un viatge per Europa al 1857, decideix instal·lar-se al poble on va nèixer, Yásnaia Poliana, lloc on fundà una escola per a fills de camperols. L’èxit de la seva monumental novel·la Guerra i pau (1865-1869) i d’Anna Karènina (1873- 1877), dues fites de la literatura universal, no va alleujar una profunda crisi espiritual, que va desembocar en La meva confessió (1878-1882), on pràcticament va abjurar de l’art literari i va propugnar una forma de vida basada en l’Evangeli, la castedat, el treball manual i la renúncia a la violència. A partir de llavors el gruix de la seva obra el formen rondalles, contes d’orientació popular; la seva única novel·la d’aquesta època va ser Resurrecció (1899), escrita per recaptar fons per a la secta pacifista dels dujobori (guerrers de l’ànima). Al 1901 va ser excomunicat per l’Església Ortodoxa. Va morir al 1910, rumb a un monestir, a l’estació de tren d’Astápovo.
Sobre la novel·la, Anna Karènina
Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la màxima elaboració literària de la passió amorosa, l’adulteri i reflecteix els seus dubtes davant d’una societat refinada però incapaç d’evolucionar. La novel·la descriu, amb gran penetració psicològica, la tràgica història d’una jove aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix el seu veritable amor en un oficial de l’exèrcit. Després de Guerra i pau, exaltació optimista de la fermesa moral, Tolstoi escriu Anna Karènina enmig d’una crisi espiritual que cristal·litzarà en un anarquisme d’arrel cristiana. “Anna Karènina -va escriure Dostoievski- és una obra d’art absolutament perfecta. Hi ha una ‘paraula humana’ encara no compresa per Europa que és molt necessària per als pobles d’Occident.”
Anna Karénina, que Tolstói va començar a escriure al 1873 i no veuria publicada en forma de llibre fins a 1878, és una exhaustiva disquisició sobre la institució familiar i com diu Víctor Gallego (encarregat de la traducció al castellà per l’editorial Alba), «una rondalla sobre la cerca de la felicitat». La idea que la felicitat no consisteix en la satisfacció dels desitjos presideix la detallada descripció d’una galeria esplèndida de personatges que coneixen la incertesa i la decepció, el vertigen i el tedi, els majors plaers i les més tristes misèries.
Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la màxima elaboració literària de la passió amorosa, l’adulteri i reflecteix els seus dubtes davant d’una societat refinada però incapaç d’evolucionar. La novel·la descriu, amb gran penetració psicològica, la tràgica història d’una jove aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix el seu veritable amor en un oficial de l’exèrcit. Després de Guerra i pau, exaltació optimista de la fermesa moral, Tolstoi escriu Anna Karènina enmig d’una crisi espiritual que cristal·litzarà en un anarquisme d’arrel cristiana. “Anna Karènina -va escriure Dostoievski- és una obra d’art absolutament perfecta. Hi ha una ‘paraula humana’ encara no compresa per Europa que és molt necessària per als pobles d’Occident.”
Anna Karénina, que Tolstói va començar a escriure al 1873 i no veuria publicada en forma de llibre fins a 1878, és una exhaustiva disquisició sobre la institució familiar i com diu Víctor Gallego (encarregat de la traducció al castellà per l’editorial Alba), «una rondalla sobre la cerca de la felicitat». La idea que la felicitat no consisteix en la satisfacció dels desitjos presideix la detallada descripció d’una galeria esplèndida de personatges que coneixen la incertesa i la decepció, el vertigen i el tedi, els majors plaers i les més tristes misèries.
Per a saber més
Un novelista sin fe en la ficción. El País.
Tolstoi, el último antepasado. Per Elias Canetti.
Tolstoi a Papeles Perdidos.
A sus pies, rendidos. Revista Eñe
El atormentado Tolstoi, a la revista entrelíneas.
A la Biblioteca trobaràs
Anna Karénina / Lev Tolstoi. Madrid: EDAF, 2006
Qui ha d’ensenyar a qui i altres articles pedagògics / Lev N. Tolstoi; selecció, traducció i notes d’Elena Vidal; pròleg de Gerard Jacas. Vic: Eumo, 1990
Felicitat conjugal ; El diable / Lev Tolstoi; traducció i edició de Jaume Creus. Barcelona: Edicions de 1984, 2005
Resurrección / León Tolstoi; traducción, epílogo y cuidado de la edición de Víctor Andresco. Barcelona [etc.]: La Otra Orilla, 2011
Guerra i pau / Lev Tolstoi; traducció de Carles Capdevila. Barcelona: Edicions 62, 2009
El Sabater Martí Avdieitx / Lleó Tolstoi; dibuixos: Mercè Llimona. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1990
The Gigantic turnip / Aleksei Tolstoy & Niamh Sharkey. Bath: Barefoot Books, 2006
The Gigantic turnip / Aleksei Tolstoy & Niamh Sharkey. Bath: Barefoot Books, 2006
