Fa 50 anys que va morir l’escriptor francès Albert Camus. L’autor d’obres tan conegudes com “L’estrany”, i premi Nobel de Literatura, va morir el 1960 als 46 anys en un accident de cotxe.
La seva vida
Fill de colons francesos a Algèria es va quedar orfe de pare abans de complir els tres anys i va passar tota la seva infància en un dels barris més pobres d’Alger: només gràcies a una beca que rebien els fills de les víctimes de guerra va poder començar a estudiar i llegir. Va estudiar Filosofia i Lletres, però va ser rebutjat com a professor per culpa de la seva avançada tuberculosi, que el va fer decidir-se a dedicar-se al periodisme i a exercir com corresponsal del diari ‘Alter Republicain‘.
El 1939 es va allistar a l’exèrcit com a voluntari, però de nou la seva delicada salut li va tancar les portes. És llavors quan decideix instal·lar-se a París, on comença a escriure per al “Paris Soir”. Durant la Segona Guerra Mundial és un actiu membre del grup Combat de la resistència, que publica en la clandestinitat el periòdic del mateix nom: després de l’alliberament de París Camus serà nomenat redactor cap. Abans de la fi de la guerra publica L’estranger (1942), novel.la ambientada a Algèria i que al costat de l’assaig en el qual es basa, El mite de Sísif, revela la influència de l’existencialisme en el seu pensament, de la mateixa forma que ho fan les seves obres teatrals El malentès (1942) i Cal·lígula (1944).
La seva obra més reconeguda arribarà el 1947, any que obté amb La pesta el premi de la Crítica. En aquesta novel·la Camus segueix centrant-se en l’absurd fonamental de l’existència, però reconeix el valor dels éssers humans davant el desastre i evoluciona cap a un sentit més solidari davant el sofriment aliè i la rebel·lió contra la injustícia. Aquesta nova actitud quedarà reflectida en dos nous llibres: Los justos (1949) i El hombre rebelde (1951), llibre en el qual parla dels ideals que es perverteixen i la rebel·lia transformada en opressió i que finalment provocaria la seva ruptura amb Sartre. Altres títols s’aniran sumant a la seva obra fins a arribar a El primer home, publicada per primera vegada el 1994, la novel·la amb la que treballava quan va morir en un accident de trànsit a Villeblerin, França, el 4 de gener de 1960. El 1957 havia rebut el premi Nobel de Literatura.
A la Biblioteca trobaràs
La Pesta.
El Primer hombre.
Enllaços sobre Albert Camus
Discurs al rebre el Premi Nobel.
Més informació i fragments d’alguns dels seus llibres.
Article sobre Albert Camus.
Pàgines en francès:
Video Albert Camus.
Pàgina sobre Albert Camus.
La seva vida
Fill de colons francesos a Algèria es va quedar orfe de pare abans de complir els tres anys i va passar tota la seva infància en un dels barris més pobres d’Alger: només gràcies a una beca que rebien els fills de les víctimes de guerra va poder començar a estudiar i llegir. Va estudiar Filosofia i Lletres, però va ser rebutjat com a professor per culpa de la seva avançada tuberculosi, que el va fer decidir-se a dedicar-se al periodisme i a exercir com corresponsal del diari ‘Alter Republicain‘.
El 1939 es va allistar a l’exèrcit com a voluntari, però de nou la seva delicada salut li va tancar les portes. És llavors quan decideix instal·lar-se a París, on comença a escriure per al “Paris Soir”. Durant la Segona Guerra Mundial és un actiu membre del grup Combat de la resistència, que publica en la clandestinitat el periòdic del mateix nom: després de l’alliberament de París Camus serà nomenat redactor cap. Abans de la fi de la guerra publica L’estranger (1942), novel.la ambientada a Algèria i que al costat de l’assaig en el qual es basa, El mite de Sísif, revela la influència de l’existencialisme en el seu pensament, de la mateixa forma que ho fan les seves obres teatrals El malentès (1942) i Cal·lígula (1944).
La seva obra més reconeguda arribarà el 1947, any que obté amb La pesta el premi de la Crítica. En aquesta novel·la Camus segueix centrant-se en l’absurd fonamental de l’existència, però reconeix el valor dels éssers humans davant el desastre i evoluciona cap a un sentit més solidari davant el sofriment aliè i la rebel·lió contra la injustícia. Aquesta nova actitud quedarà reflectida en dos nous llibres: Los justos (1949) i El hombre rebelde (1951), llibre en el qual parla dels ideals que es perverteixen i la rebel·lia transformada en opressió i que finalment provocaria la seva ruptura amb Sartre. Altres títols s’aniran sumant a la seva obra fins a arribar a El primer home, publicada per primera vegada el 1994, la novel·la amb la que treballava quan va morir en un accident de trànsit a Villeblerin, França, el 4 de gener de 1960. El 1957 havia rebut el premi Nobel de Literatura.
A la Biblioteca trobaràs
La Pesta.
El Primer hombre.
Enllaços sobre Albert Camus
Discurs al rebre el Premi Nobel.
Més informació i fragments d’alguns dels seus llibres.
Article sobre Albert Camus.
Pàgines en francès:
Video Albert Camus.
Pàgina sobre Albert Camus.
