El 24 de juny de 1910 neix a Barcelona (Catalunya) el pintor anarquista Antoni García Lamolla.
A causa de la professió del seu pare, ferroviari, la família va haver de traslladar-se diverses vegades de domicili (Tarragona), fins que van fixar definitivament la residència a Lleida al 1924. En aquesta ciutat va començar els estudis de dibuix i pintura, inscrivint-se en les classes de l’acadèmia del pintor Justo Almela als 18 anys, on aprengué ràpidament les tècniques pictòriques. Va formar part del grup de joves artistes Cau d’Art amb els quals presentarà la seva primera exposició col·lectiva en 1930 a les sales del Museu d’Art Jaume Morera, és al 1934 quan realitza la seva primera exposició individual (paisatges urbans i figures) a la Galeria Syra de Barcelona i comencen els seus enfrontaments amb les institucions oficials lleidatanes.
Al 1936 participa, juntament amb Leandre Cristòfol, en l’Exposició Logicofobista presentada per Amics de l’Art Nou (ADLAN) a la barcelonina Galeria Catalonia; Manuel Abril el presenta a Madrid; obres seves són enviades a París a formar part de l’Exposició d’Artistes Ibèrics que es va presentar al Jeu de Paume; també exposa a Lleida i a Tenerife, i és mostra molt preocupat per salvar les obres artístiques del conflicte bèl·lic. En aquesta època coneix Fidela González Cepero, amb la qual es casarà posteriorment. Durant la guerra trobem el seus dibuixos en moltes revistes anarquistes i confederals, especialment en la lleidatana Acracia (1936-1937).
Després de la contesa es refugia a França i passa pel camp de concentració d’Argelers, on es troba amb Enric Crous, amb qui intenta recuperar la llibertat a través de les seves amistats més influents. Finalment la seva esposa aconsegueix que pugui sortir del camp. La família s’estableix a Dreux, on neix el seu primer fill, Andreu, al 1939, i posteriorment tres fills més (Antoni, Carme i Iolanda). En aquesta època la seva obra fa un important viratge, que passa d’una personal interpretació surrealista de la pintura, a un paisatgisme postimpressionista, fregant l’expressionisme en alguns casos.
Presentarà en aquests anys la seva obra, individualment i col·lectivament, a París i a altres ciutats franceses, relacionant-se amb pintors espanyols de l’Escola de París.
Durant els anys 60 començaren les seves visites esporàdiques a Espanya, que posteriorment realitzarà més sovint. Viatjà a Lleida per pintar els seus paisatges i exposarà a Saragossa al 1973. Al 1974 exposa a Madrid i a Osca i participa en l’exposició del Grup Dau al Set a Barcelona. A partir de 1976 la ciutat del Segre organitzà exposicions diverses sobre la seva producció (1976, 1981, 1987, 1993).
Antoni García Lamolla va morir el gener de 1981 a Dreux (Centre, França).
A causa de la professió del seu pare, ferroviari, la família va haver de traslladar-se diverses vegades de domicili (Tarragona), fins que van fixar definitivament la residència a Lleida al 1924. En aquesta ciutat va començar els estudis de dibuix i pintura, inscrivint-se en les classes de l’acadèmia del pintor Justo Almela als 18 anys, on aprengué ràpidament les tècniques pictòriques. Va formar part del grup de joves artistes Cau d’Art amb els quals presentarà la seva primera exposició col·lectiva en 1930 a les sales del Museu d’Art Jaume Morera, és al 1934 quan realitza la seva primera exposició individual (paisatges urbans i figures) a la Galeria Syra de Barcelona i comencen els seus enfrontaments amb les institucions oficials lleidatanes.
Al 1936 participa, juntament amb Leandre Cristòfol, en l’Exposició Logicofobista presentada per Amics de l’Art Nou (ADLAN) a la barcelonina Galeria Catalonia; Manuel Abril el presenta a Madrid; obres seves són enviades a París a formar part de l’Exposició d’Artistes Ibèrics que es va presentar al Jeu de Paume; també exposa a Lleida i a Tenerife, i és mostra molt preocupat per salvar les obres artístiques del conflicte bèl·lic. En aquesta època coneix Fidela González Cepero, amb la qual es casarà posteriorment. Durant la guerra trobem el seus dibuixos en moltes revistes anarquistes i confederals, especialment en la lleidatana Acracia (1936-1937).
Després de la contesa es refugia a França i passa pel camp de concentració d’Argelers, on es troba amb Enric Crous, amb qui intenta recuperar la llibertat a través de les seves amistats més influents. Finalment la seva esposa aconsegueix que pugui sortir del camp. La família s’estableix a Dreux, on neix el seu primer fill, Andreu, al 1939, i posteriorment tres fills més (Antoni, Carme i Iolanda). En aquesta època la seva obra fa un important viratge, que passa d’una personal interpretació surrealista de la pintura, a un paisatgisme postimpressionista, fregant l’expressionisme en alguns casos.
Presentarà en aquests anys la seva obra, individualment i col·lectivament, a París i a altres ciutats franceses, relacionant-se amb pintors espanyols de l’Escola de París.
Durant els anys 60 començaren les seves visites esporàdiques a Espanya, que posteriorment realitzarà més sovint. Viatjà a Lleida per pintar els seus paisatges i exposarà a Saragossa al 1973. Al 1974 exposa a Madrid i a Osca i participa en l’exposició del Grup Dau al Set a Barcelona. A partir de 1976 la ciutat del Segre organitzà exposicions diverses sobre la seva producció (1976, 1981, 1987, 1993).
Antoni García Lamolla va morir el gener de 1981 a Dreux (Centre, França).
