Las ciudades
Me gustan las ciudades, sus plazas,
sus calles, sus esquinas,
sentarme en la terraza de un bar
con un café delante
y dejar que pase el tiempo,
sin hacer nada, sin prisa,
observando esto y aquello,
y luego ir a alguna librería y revolver
un poco en los estantes,
y si hay río cruzar el puente
y repetir la misma operación al otro lado.
Me gusta estar solo entre la gente,
no ser nadie, no tener que ir a ningún sitio
pero poder ir a todos.
(…)
Karmelo C. Iribarren
El pròxim 21 de Març serà el Dia Mundial de la Poesia. Des de la Biblioteca, seguint les directrius de la Generalitat, no podem oferir activitats presencials. Així que ho celebrarem d’una manera diferent.
Us proposem que us graveu llegint un poema d’alguna poetessa o poeta, en l’idioma que es vulgui, un poema escrit per vosaltres mateixos, un vers que us hagi emocionat, un fragment d’una cançó que us agradi moltíssim… i que ho envieu a aquest correu electrònic.
La data límit per a rebre-ho és el 18 de març. Ho podeu enviar per correu electrònic, però si teniu problemes també ho podeu fer via SendGB o Wetransfer.
Aquelles persones que vulgueu participar i no disposeu de mitjans, només ens ho heu de dir, i us podríem gravar nosaltres a la Biblioteca.
Editarem el vídeo i ajuntarem totes les vostres propostes, no serà el mateix, però… no volem deixar de celebrar les paraules, el joc, la síntesi i la bellesa.
La Institució de les Lletres Catalanes dedica el Dia Mundial de la Poesia 2021 a la poeta, pintora i traductora, Felícia Fuster i Viladecans.
Instal·lada a París des dels anys cinquanta, Felícia Fuster es va caracteritzar per una forta personalitat de “dona faber”, en paraules seves, i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida. És des d’aquest principi de llibertat que va desenvolupar tant la seva obra plàstica, influïda primer per l’informalisme i l’expressionisme abstracte nord-americà per desembocar després en les innovadores Abstraccions líriques i Plurivisions, com poètica, que va transcórrer de l’avantguardisme europeu a l’assumpció de la tradició d’Orient, en concret, la poesia japonesa moderna.
El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010). També va escriure el text en prosa “A dins a fora” (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
NO EM DESPULLEU
Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.
Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012)Obra poètica, 2010[«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987
