Antic castell situat a l’anomenat cim o serrat del Castell de Tona (Osona), a uns 700 m d’altitud, prop de l’església de Sant Andreu.
L’edifici
N’han perdurat poques restes. Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m. Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell. Ha estat datada dels s. X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic. De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica.
La història
El senyoriu feudal del castell de Tona comprenia tot l’actual terme municipal de Tona i la parròquia de Sant Cugat de Gavadons. La primera notícia històrica del castell i de l’església situada al seu costat data de l’any 889, quan es va consagrar l’església. L’any 1107 Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell. L’any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona. Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s. XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona. Al principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L’any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s’hi van negar. L’any 1972 s’hi van fer prospeccions arqueològiques per determinar els orígens d’aquesta construcció.
