Arriben a Barcelona les escenes del “primer pintor impressionista” i pioner de l’art modern, Camille Pissarro. L’Obra Social ”la Caixa” presenta aquesta exposició antològica a Barcelona del pintor que va ser escola per a noms tan cèlebres com Gauguin, Cézanne o Van Gogh. La podreu veure del 16 d’octubre de 2013 al 26 de gener de 2014.
Sobre Camille Pissarro
Nascut a la illa antillana de Sant Tomas en el si d’una adinerada família d’origen jueu, el pintor francès Camille Pissarro aviat es va traslladar a estudiar a París, on, en contra de la voluntat paterna, va prendre la ferma decisió de dedicar-se a la pintura. Després de tornar uns anys a la seva ciutat natal per treballar en els negocis de la seva família i després de residir dos anys a Veneçuela pintant al costat del pintor danès Fritz Melbye, va tornar a París en 1855.
En la capital francesa va entrar a la Académie Suisse, va visitar la Exposition Universelle on li van impressionar les obres de Camille Corot i Eugène Delacroix i al 1859, any en què va conèixer a Claude Monet, Auguste Renoir i Alfred Sisley, va participar per primera vegada al Salon. Durant la dècada de 1860 va seguir presentant les seves obres en els successius Salons, però els rígids principis d’aquests, aviat van xocar amb les seves idees polítiques anarquistes i, a partir de 1870, va deixar de participar en exposicions oficials. La seva pintura va estar estilísticament sempre dins de l’impressionisme, excepte un curt període d’experimentació amb la tècnica neoimpresionista, sota la influència de Georges Seurat, a mitjans de la dècada de 1880. Pissarro creia fermament en la idea de la cooperativa d’artistes i va exercir un actiu paper en l’organització de les activitats del grup impressionista parisenc, fomentant la participació d’artistes com Paul Cézanne i Paul Gauguin, sent l’únic que va estar present en les vuit exposicions impressionistes, celebrades entre 1874 i 1886.
Des de que en 1866 es va traslladar a viure a Pontoise, Pissarro va viure gairebé tota la seva vida fora de París i va esdevenir bàsicament un pintor de paisatges o d’escenes rurals, éssent un dels primers a practicar amb convicció la pintura a l’aire lliure. Al final de la seva vida, va haver de traslladar-se a la ciutat a causa de la seva creixent pèrdua de visió. Va ser llavors quan va començar a pintar acomodat en una finestra, captant l’activitat canviant dels carrers de ciutats com Rouen i París.
Els idíl·lics i harmoniosos paisatges rurals van donar pas a una sèrie de vistes urbanes on Pissarro, va deixar immortalitzada la vida de la ciutat moderna.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Pissarro: compilación de las obras de la Bridgeman Art Library / Linda Doeser. Buenos Aires: Librería Técnica, 1998
