Rafael d’Amat, baró de Maldà, en el dietari Calaix de sastre, explica una estada a Tona per passar la nit (en concret, al mas Taravau, que actualment pertany al municipi de Balenyà): ell i acompanyants venien de Vic i, després del descans nocturn, s’enfilarien cap a Moià: som al 12 de novembre de 1808, el primer any de la Guerra del Francès.
“Mitja hora de entrar la nit, que las campanas de la parròquia de Tona [probablement les de Santa Maria del Barri, o sigui, de Lurdes] ya repicàban y tocàban a festa –per ser demà, diumenge– dos de petitas, sent las dos grossas dalt en lo castell, entràrem a casa Trabau, a descansar allí dintre”. Parlava dels sons i, a l’endemà, de la boira: “A 7 horas hem eixit de aquella casa en Tona, y tan emboyrats llavoras, que així vèyam lo camí que comensàbam, per perdre’ns, y a tropezar y càurer del animal algú, trencar-s’i la nou del coll, casi no divisant los arbres, sent-nos cel y terra, tot una espessa boira.”
