m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula
(…)
M’he estimat molt la vida, XLII, Poema del Dia Mundial de la Poesia, Vicent Andrés Estellés
—
El 21 de març la UNESCO el va declarar com el Dia Mundial de la Poesia (DMP). Des de la Biblioteca, durant molts anys, hem realitzat lectures públiques de poemes, en diversos idiomes, amb la participació de ciutadanes de Tona, d’alumnes guardonats als certàmens literaris dels seus centres educatius, també les hem combinat amb petites actuacions musicals, de dansa…
Aquest any, ho celebrem d’una forma més modesta, amb una exposició documental i destacant un poeta i una poetessa, de qui trobareu part de la seva obra a la Biblioteca i a la Biblioteca digital.
El poeta destacat és Vicent Andrés Estellés. Enguany es commemora el centenari del seu naixement. La seva poesia està impregnada de les diferents formes possibles d’amor, passant per la mort (la dolorosa experiència de la pèrdua de la seva primera filla, està sempre present, en la seva obra), la por, la guerra, la censura, la identitat, la fam o la infantesa.
La seva obra poètica és una de les més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i se’l considera el renovador fonamental de la poesia catalana al País Valencià.
Us convidem a endinsar-vos en la seva obra.
L’altra poetessa destacada és Ángeles Mora. Una poetessa nascuda a Rute (Córdoba), llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, on viu des dels inicis dels anys vuitanta. Guardonada amb nombrosos premis, entre ells, el Premio Nacional de Poesía per Ficciones para una autobiografía (2015). La seva obra més recent, disponible a la Biblioteca, és Soñar con bicicletas (2022), va merèixer el Premi de la Crítica d’Andalusia en 2023.
A Soñar con bicicletas, trobem una poesia feminista, compromesa i crítica. Un llibre que, sobretot, cerca la llum. La llum per a orientar-nos en un món que s’obstina en el contrari i a convertir-nos en marionetes de nosaltres mateixes.
Buscar la luz,
no mirar por los rotos
donde el rencor oculta
su negrura infinita.
Yo, que no tuve bicicleta,
soñé con bicicletas
y lloré al despertar.
(…)
Soñar con bicicletas, Ángeles Mora
