Avui volem recordar a l’escriptora, Alice Munro, que va morir a 92 anys, el 13 de maig del 2024.
Alice Munro, una jove mare canadenca, va refugiar-se a l’escriptura, i ho va fer mentre les seves filles petites feien la migdiada. El silenci i la seva mirada senzilla, mordaç i profunda, la van portar a escriure contes, també perquè creia que no tenia el temps ni el talent per dominar les novel·les. Després, de forma insistent, va dedicar-se al relat curt, fins a arribar a enlluernar el món literari i obtenir guardons com el Premi Nobel de Literatura el 2013 i el Premi Internacional Booker el 2009. La seva mirada se centrava en el retrat psicològic dels seus personatges, dones, en diferents etapes de les seves vides, i gent de pobles petits, sovint del sud-oest rural d’Ontario. En les històries d’Alice Munro, trobareu vida, amistat, i la fragilitat de la condició humana.
Alice Munro va néixer un 10 de juliol de 1931 a Wingham, Ontario. Munro va créixer al camp, amb un pare que es dedicava a la cria d’aviram, i una mare que feia de mestra d’escola en un petit poble. A l’edat d’onze anys, Munro va decidir que volia ser escriptora i mai va vacil·lar en la seva elecció.
“No soc realment un intel·lectual”, va dir Munro. “Vaig ser una bona mestressa de casa, però no era perfecte. No hi va haver res més, que realment m’atragués a fer, així que res no interferia en la manera com la vida interfereix per a tantes persones”.
Tan famosa per la seva prosa com per la modèstia de la seva vida personal, Alice Munro es va negar a viatjar a Suècia per a recollir el seu premi Nobel, argumentant la seva fragilitat de salut. En lloc de la conferència formal que solen donar els guanyadors, va gravar una llarga entrevista, que podeu veure a continuació.
A la Biblioteca trobareu el llibre, Estimada vida (Club Editor, 2013). Uns relats que són fragments de vida, on sovint, el destí trasbalsa l’existència dels seus protagonistes. Una ruptura sentimental, un tràgic accident, una trobada imprevista amb algun amant del passat, que ens portaran al sentir i el pensar dels personatges, arribant a emocionar-nos. Estimada vida es tanca amb quatre textos que evoquen episodis familiars de la infantesa i adolescència de l’autora, al poble on va créixer.
