El lingüista, filòleg i editor menorquí Francesc de Borja Moll va batejar Til Stegmann com a «Cavaller errant de
la catalanitat», l’escriptor Vázquez Montalbán el va designar com a «catalanófilo
número uno» i l’escriptor i polític Alfred Bosch l’ha anomenat
senzillament «Til.cat».
El proper dimarts 30 d’abril, a les 19.30h la Biblioteca tindrà el plaer
de comptar amb el catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat
Goethe de Frankfurt, Tilbert Didac Stegmann, que llegirà episodis del seu darrer llibre, Servir Catalunya des d’Alemanya. Una biografia, editat per Pagès Editors.
Acompanya’ns en aquest segon volum de la seva autobiografia on conta la
seva vida dedicada a descobrir el que és Catalunya i a explicar-la i projectar-la als
seus compatriotes alemanys i europeus i fomentar així la solidaritat amb una Catalunya lliure.
“Naixem on naixem, no triem la família que ens ha tocat […], però sí que podem triar les nostres amistats, els nostres grups d’afinitat i els nostres referents. Viure és també fer-se amb els altres, […] sempre som lliures de triar qui són aquests “altres” que, vius o morts, acaben formant part del nostre propi marc de referències. I no és això també una cultura? Vull dir una cultura no només atàvica, rebuda per herència, sinó una cultura conscientment adoptada com a pròpia”.
Sobre Til Stegmann
Tilbert («Til») Dídac Stegmann, nascut l’1 de setembre 1941 a Barcelona, de pares alemanys, és catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt am Main. Va organitzar les Setmanes Catalanes a Berlín (1978), a Karlsruhe (1983), i a d’altres ciutats. Ha estat el fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt (1981; actualment amb trenta-cinc mil volums en llengua catalana), de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, ara Deutscher Katalanistenverband (Associació Germanocatalana), de la qual fou president (1983-1995; i des del 1997 President d’Honor), de la Zeitschrift für Katalanistik (Revista d’Estudis Catalans; anual des de 1988) i de l’Oficina Catalana, Katalanisches Kulturbüro Frankfurt (1988-95). El 2005 funda l’Estudi d’Investigació Catalanística de la Universitat de Frankfurt. L’any 2009 va aconseguir el finançament d’una Fundació: Càtedra Ramon Llull d’Estudis Catalans a la Goethe-Universität Frankfurt am Main, que continuarà l’ensenyament i la investigació catalanística després de la seva jubilació.
Entre unes tres-centes cinquanta publicacions majoritàriament de temàtica catalana, hi destaquen dues antologies bilingües (català-alemany): l’una de la Nova Cançó (Diguem no / Sagen wir nein!, 1979), amb una part de les cançons i poesies traduïdes per ell, i l’altra de la poesia catalana del segle XX (Ein Spiel von Spiegeln; il·lustrada per Antoni Tàpies, 1987), també amb traduccions seves. Va ser el primer a traduir i publicar l’obra catalana literària de Salvador Dalí en alemany (1974). Llibres d’esperit més assagístic són: Catalunya vista per un alemany (1988; 13a ed. 1996), i, en col·laboració amb la seva muller Inge, la guia Katalonien und die Katalanischen Länder (1992; edició catalana posada al dia: Guia dels Països Catalans, 1998). L’escrit Decàleg del catalanoparlant (1982) va assolir el tiratge d’un milió d’exemplars. De la literatura catalana, n’és estudiós especialment de Tirant lo Blanc, de l’obra de Joan Brossa i de Joan Francesc Mira. Reedità el Vocabulari català-alemany de l’any 1502 en facsímil (1991); col·laborà, com a coautor, en el Diccionari català-alemany (1991, 2005) i en el Diccionari alemany-català (1996, 2006). És coautor del mètode de lectura plurilingüe i del llibre EuroComRom, Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament (2002), publicat en un total de tretze llengües, que ha rebut el Segell de la Unió Europea per a Projectes Lingüístics Innovadors i el Premio per Studi sul Plurilingüismo de la Província Autònoma de Bolzano.
Fou personatge en directe del programa televisiu «Vostè pregunta» del 29-5-1980 i personatge invitat de la Fira de Calella 1988. Ha obtingut els següents guardons: Premi Isidre Bonsoms el 1972, Creu de Sant Jordi el 1985, Guardó Ciemen el 1990, Premi Memorial Cendrós el 1991, Premi Batista i Roca el 2005, Premi Internacional Ramon Llull el 2006 i Premi Pompeu Fabra el 2008.
Font: visat.cat
A la Biblioteca trobaràs
A la Biblioteca trobaràs
Ambaixador de Catalunya a Alemany / Til Stegmann. Pagès, 2014
