“turons punxeguts que sobresor-tien dels camps” i que “semblaven d’un altre planeta”. Aquestes paraules són de Matthew Tree, que va viure a Tona durant alguns mesos. A Fora de lloc (1996), la “primera novel·la mai escrita en llengua catalana per un angloparlant” (copiat de la contraportada d’aquest llibre), Tree hi va projectar vivències i paisatges coneguts, si bé difuminats, transformats. Els personatges de Fora de lloc, a diferència de Pilar Prim, hi baixen, a l’estació de Balenyà: “el cel era de color taronja, ja, el sol es ponia darrere el pla que ens envoltava, i l’aire feia l’olor habitual de la comarca: d’herba, d’argila, de porcs i de fum llunyà”.
Les passes ascendents dels protagonistes de la novel·la de Tree els porten a un lloc que, tot i les distorsions volgudes per l’autor, no deixa de fer pensar en el turó més representatiu del poble:
“El carrer s’havia convertir en una carretera d’asfalt, fortament inclinada. Vam passar unes cases soltes, algunes antigues, d’altres noves darrere les tanques de les quals lladraven gossos encadenats. Al cap de poc, les cases van deixar lloc a arbustos i a matolls. Esbufegàvem, ja. I en el moment que vaig dir:
–Falta poc.
La carretera es va convertir en un camí menys inclinat que ens va portar al cap de cinc minuts a un petit planell, al mig del qual hi havia una capella abandonada que tenia la teulada esfondrada.
–Ostres…
–El nostre únic monument històric, Paul.”
