Ahir dijous, el nostre club de lectura va tenir el privilegi de comptar amb la presència de Pau Joan Hernàndez, traductor de la novel·la Les mares no, de l’escriptora basca Katixa Agirre. Una trobada plena de reflexions sobre la maternitat, el gènere, la moral i els reptes de la traducció literària.
Joan Pau Hernàndez va descriure Les mares no com un llibre que colpeix, una d’aquelles obres que fa que no siguis la mateixa després de llegir-la, que ens obliga a pensar i a fer-nos preguntes incòmodes. Sense floritures, fa ús d’una escriptura directa que interpel·la al lector des de la primera pàgina.
Un dels aspectes més interessants de la trobada va ser la reflexió sobre la traducció. En euskera no existeix el gènere gramatical, i això planteja desafiaments per al traductor. Hernàndez va posar exemples reveladors: en català, frases com “les gates blanques” o “les cadires vermelles” marquen clarament el gènere, mentre que en basc aquestes distincions no existeixen, a menys que s’especifiquin voluntàriament. Hi ha paraules d’una potència extrema sense equivalència en altres llengües. Per exemple, parir, erditu en euskera significa “trencar-se pel mig”, no existeix una connotació en la nostra llengua. Una imatge que reforça la violència física i emocional del part, però que es perd en la traducció al català. Va deixar clar Joan Pau Hernàndez que l’objectiu de traduir no és agafar la novel·la i fer-la en català, sinó escriure el que l’autora hauria escrit si ho fes en català.
L’acte també va girar al voltant de les implicacions filosòfiques i ètiques que desperta la lectura del llibre. Hernàndez va citar Kant per il·lustrar la complexitat moral de la protagonista: “La qualitat moral no és el que fem o deixem de fer, sinó el que faríem si ningú no ho sabés”. I aquest és un dels dilemes que afronta el lector: davant del mal, entendre, empatitzar, preguntar-se fins a quin punt un acte imperdonable pot tenir una explicació.
L’intercanvi d’idees entre els assistents va ser enriquidor. Es va parlar de la maternitat, la pressió social, la malaltia mental, la implicació dels pares en la criança i com la societat configura el rol de les mares i el que s’espera d’elles. També es va parlar sobre el paper de la llengua i la literatura basca. Van aparèixer noms com Bernardo Atxaga, Kirme Uribe…
La trobada va ser una bonica experiència intensa. Si encara no heu llegit Les mares no, us convidem a fer-ho. I si voleu viure converses com aquesta, no ho dubtis, t’esperem al pròxim club de lectura.
