Avui volem recordar a Joan Campañà i Ros, que durant molts anys va mantenir viva l’Associació d’Amics del Montseny i les seves Monografies. Un enamorat del Montseny, que ens portava a la Biblioteca els números monogràfics editats. Va morir a Barcelona, on havia nascut fa 95 anys.
No trobem millor manera de recordar-lo que reproduir la semblança que va realitzar Antoni Pladevall i Font de la seva vida, al número 30 de les Monografies del Montseny. Una publicació anual nascuda el 1986 sota la tutela de l’Associació d’Amics del Montseny, arrelada a Viladrau. L’associació es proposà la tasca de fer conèixer, estimar i respectar el Montseny, un massís gran, alt i ric per la diversitat de paisatges i per la història i perspectives que han tingut les persones que hi han viscut i han aprofitat els recursos naturals. Les Monografies del Montseny és el conjunt editorial més extens i complet escrit sobre el Montseny, Parc Natural i Reserva de la Biosfera, amb més de 500 articles de diverses disciplines i la participació de gairebé 300 autors.
“Joan Campaña i Ros va néixer a Barcelona el 19 de juny del’ any 1925, fill d’Emili Campaña i Valldeperas i de Maria Ros i Campaña, el pare fill d’Olesa de Montserrat i la mare de Mollet del Vallès, ambdós de famílies dedicades al tèxtil en les respectives poblacions.
La seva família era de la clàssica burgesia catalana, integrada per la mare i quatre fills, dels que en Joan fou el fill primer baró, era una família vinculada a la Lliga Catalana o Lliga Regionalista de signe clarament dretà, per això el petit Joan va fer els seus primers estudis en col·legis religiosos i els de segon grau al jesuïtes del carrer Casp. L’epoca revoltada del final de la república i inici de la guerra civil, o primers mesos del 1936, va trencar la pau i tranquil·litat de la família, car el pare, un industrial i per tant conside-rat burgès, li calia anar sempre amb escolta de seguretat, per salvar la vida durant l’ etapa de terror que imposaren les bandes incontrolades, dites anti-feixistes amb les variades sigles, que precedí i acompanya els preludis de la guerra civil; esclatada la guerra el pare va passar la frontera francesa i anà a establir-se a San Sebastián i des d’ allà va poder al cap de poc reunir-hi tota la seva família, gràcies a un salconduit que els feia passar com a cubans.
Retomats a Barcelona l’estiu del 1939 Joan completa el batxillerat als mateixos jesuites de Casp i entre el 1943 i el 1953 entra a la Universitat, a l’anomenada Escola d’enginyers industrials, on obtingué el grau de doctor enginyer industrial i el grau de director d’ empresa perque havia altemat els estudis amb el treball a l’empresa familiar.
Estudiar la família Campaña-Ros té les seves dificultats perquè en dues generacions consecutives hi ha hagué dos encreuaments per matrimonis, cosa que fa que el nostre Joan Campañà tingui els mateixos cognoms que la seva mare, bé que en ordre invertit, puix que els seus pares per raó d’aquests encreuaments eren cosins segons. Els Campañà tenien l’ empresa tèxtil a Olesa i els Ros a Mollet, on posseïen la gran finca del Mulà de Gallecs, en territori de la qual s’ha anat edificant la major part de la població, ara ciutat, de Mollet.
Cal destacar que d’ aquesta família i de la branca dels Ros el personatge més important històricament, que fou l’avi del nostre Joan, en Frederic Ros i Sallent (1875-1956), home que va donar a Mollet l’empenta inicial que ha fet passar a població d’uns dos mil habitants a més del cinquanta mil que te a l’actualitat. Aquest avi, fa poc homenatjat per a Mollet, que fou algun temps alcalde de la ciutat i sempre forma part del seu consistori, crea una de les primeres grans empreses per donar feina a la gent, promogué la portada d’aigua potable, la de l’electricitat, del telèfon, de la instal·lació d’una primera sucursal de La Caixa, d’una comunitat de monges franceses d’ensenyança, encara subsistent, i en el pla cultural crea l’ Ateneu de Mollet, la casa de cultura, biblioteca i el museu tot situat a la casa i finca de Can Mulà, que es traba envolt d’un frondós parc.
Retornant a la família Campaña-Ros aquesta compartia la seva residència entre Barcelona i Mollet i els estius els passava a Sant Hilari, on els va sorprendre l’esclat del guerra civil el juliol del 1936. Acabada la guerra els calgué recuperar el patrimoni i fàbrica segrestats i la vida continuà amb en Joan, com s’ha esmentat ja, completant els de batxillerat i d’enginyer i tècnic industrial. Del 1953 fins a la seva jubilació el Joan va treballar com a conseller industrial d’empreses tèxtils, químiques i d’electrònica.
La família comença a estiuejar a Viladrau a partir del 1940 i aquí en Joan pogué desenvolupar les seves aficions de sempre que eren la historia i art i l’excursionisme i coneixement del país. Com m’ha explicat més d’una vegada a ell l’hi hauria agradat estudiar història i art, pero la família l’inclina pels estudis tècnics. Pel que fa a l’ excursionisme el pogué desenvolupar aviat i aixo li valgué ser deus anys secretari del Centre Excursionista de Catalunya. L’ afició a la hisforia i a l’ art l’ha pogut desenvolupar sobretot en els 34 anys d’existència dels Amics del Montseny i tot el temps que ha treballat en la recollida de treball i de lluita per l’aparició puntal a principis de l’ estiu d’ un nou exemplar de Monografies del Montseny i del seu esforç, perque aquestes arribin a amics, col·laboradors i centres de difusió.
És per totes aquestes raons que en Joan es mereix un repòs imposat per l’edat o circumstancies personals, però dubto que ho deixi del tot perque aquesta activitat que porta impresa en els seus gens no crec que el faci estar mai quiet ni retirat sigui a primera o segona fila del seu neguit i amor per Viladrau i pel Montseny”.
L’any 1982, Joan Campañà va impulsar la creació d’Amics del Montseny. L’any 1986 editava el primer número de les ‘Monografies del Montseny’, publicació que va dirigir del 2012 al 2015, però en la que havia estat coordinador i actiu animador des del 1994.
Per a saber més
