El pou és l’únic vestigi que queda del Balneari Roqueta, de finals del segle XIX, d’estil modernista. En el disseny de l’edifici, és probable que hi col·laborés l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Aquest establiment va tancar les portes el 1966 i va ser aterrat el 1974. Cal destacar l’escala de marbre de planta octogonal per baixar al pou, de 110 graons, recuperada gràcies a una intervenció dels anys noranta.
Originàriament, a l’entorn del balneari hi havia un parc amb jardins. Ben a
prop, es va formar un barri residencial de caràcter burgès, amb edificis com les torres Llusà i Simon, de l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre de Domènech i Montaner), amb característiques modernistes i medievalitzants; l’Hotel i Casino del Parque (on ara hi ha el Col·legi Residència PIVE); el Gran Basar del Montseny, i la capella de la Mare de Déu de la Salut, obra de Fèlix Domènech (director mèdic del Balneari Roqueta i fill de Domènech i Montaner).
El balneari va ser explotat per una societat constituïda per Josep Roqueta, propietari del terreny, i Francesc Simon i Ramon Montaner, de l’Editorial
Montaner i Simon.
