Demà 14 de setembre el Teatre del Liceu organitza una marató literària per a commemorar els 700 anys de la mort d’un poeta cabdal de la poesia europea, Dante Alighieri. Dotze hores de lectura ininterrompudes de la Divina Comèdia, que podràs veure a través del canal de youtube del Liceu.
Des de la Biblioteca t’animem que t’aventuris també en la lectura d’aquest text universal i atemporal, sense marató. El tens disponible a la Biblioteca. Una obra que entre altres coses realitza una crítica del materialisme i a la immoralitat de l’exercici del poder incontrolat.
La Divina Comèdia narra el viatge de Dante, l’any 1300, al regne cristià d’ultratomba. El text és una travessia plena d’obstacles, poesia i lliçons de vida. Un pelegrinatge de l’autor per l’Infern, el Purgatori i el Paradís, guiat per Virgili i amb la intermediació d’una bella dama florentina, Beatriu, que es converteix així en mite de la poesia amorosa. Aquesta obra reuneix la cosmovisió grecoromana i la cultura cristiana, recapitulant la història del món. Un viatge cap a la redempció que abasta tot l’argument existencial, des de la creació de l’home fins al seu destí final, la divinitat. Dante va completar la Divina Comèdia poc abans de la seva mort en 1321. La Divina Comèdia és un dels grans textos de la cultura europea, eternament reinterpretat i que continua inspirant a infinitat d’artistes (Salvador Dalí, Sandro Botticelli i Mœbius, per nomenar alguns).
Dante Alighieri (1265-1321), pare de la llengua italiana, va invertir dotze anys de la seva vida a escriure la Divina Comèdia. Dos fets biogràfics -la mort de la seva estimada Beatriu i l’exili de la seva ciutat, Florència- li van sumir en un estat d’incertesa i desil·lusió que només va aconseguir superar a través d’una poesia que va esdevenir, base de la literatura al·legòrica medieval.
Dante Alighieri va néixer a Florència l’any 1265 en el si d’una família pertanyent a la burgesia guelfa. L’any 1290 va morir el seu amor platònic, Beatriu Portinari, de qui s’havia enamorat als nou anys. En el moment de la seva mort, Beatriu estava casada amb Simone de Bardi.
Destrossat per la notícia, Dante es va llançar a un desenfrenament sexual amb un bon nombre d’amants, contraient matrimoni un any després amb Gemma Donati, amb qui portava promès en matrimoni per imposició paterna des de l’any 1277.
Molt compromès en assumptes polítics, va ocupar càrrecs importants en la diplomàcia i magistratura de Florència. Després del control de la ciutat per part dels seus oponents polítics va haver d’exiliar-se de Florència sota pena de mort si tornava a la ciutat. La seva esposa va romandre a Florència i mai va tornar a coincidir amb Dante.
Desencantat amb les intrigues polítiques, i després d’alguns anys de lluita, es va traslladar a Verona i posteriorment a altres localitats del nord d’Itàlia.
L’any 1316 es va produir una amnistia, convidant a Dante a tornar a Florència. L’escriptor va rebutjar l’oferiment i va fixar la seva residència a Rávena, on va morir el 14 de setembre de l’any 1321, a l’edat de 56 anys.
