El passat 9 de març vam tenir el privilegi de comptar amb el coneixement, l’energia i els dots comunicatius, de la doctora en Filologia i professora a la Universitat de Barcelona, Glòria Sabaté, que amb la seva conferència “Els espais femenins de llibertat”, va fer un recorregut per una de les etapes més impressionants del nostre passat, pel modernisme, que va significar una revolució política, espiritual i cultural, tant per a la burgesia com per a la classe obrera.
La docent i també escriptora Glòria Sabaté, ens va parlar de moviment obrer, de cooperatives obreres, d’un sentiment polític que aspira a una societat utòpica, a la igualtat entre éssers, homes i dones. És durant el modernisme on apareixen corrents com el vegetarianisme, el nudisme, el feminisme.
Les biblioteques en aquesta etapa de la història són una eina essencial de transformació. El modernisme creu fermament en l’educació, com a una eina alliberadora, que ens permet aspirar a alguna cosa més que a treballar a la fàbrica. A les biblioteques de les cooperatives obreres, es realitzen classes nocturnes, s’ensenya l’esperant… És en aquest període on Rossend Arús i Arderiu crea la Biblioteca Pública Arús l’any 1895, amb la voluntat d’instruir el poble de Barcelona a través dels llibres, en molts casos provinents de França. La cosa pública, de tothom, té especial importància, a diferència de la renaixença on les biblioteques tenien un caire més bibliòfil.
Glòria Sabaté ens parla també d’excursionisme, de com Catalunya és un país de xiruca, amb mil i una rondalles, mites, dones d’aigua, fades, follets, elfs, éssers llegendaris autòctons. De com en aquesta etapa s’aposta per descobrir i conèixer el territori, a través d’expedicions com la impulsada per Lluis Domènech i Muntaner per a catalogar esglésies, i evitar l’espoli del patrimoni, o per recollir el folklore del nostre país, fet que permet la professionalització de les dones, com també ho fan les escoles de bibliotecàries, que van ser pioneres a Europa.
Glòria Sabaté també es va aturar en revistes com L’Avens, després Avenç. En el seu fundador i director Jaume Massó i Torrents, que contribuí en la campanya de normalització lingüística impulsada per Pompeu Fabra i Joaquim Casas, que establiren la base de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans de 1913. Jaume Massó, provinent d’una família d’indians, podia haver viscut de l’herència familiar, però tenia consciència de servei públic, com molts altres burgesos durant aquesta etapa de la història.
L’Avenç volia ser una revista moderna. Va donar espai a les dones, com també ho va fer la Revista Joventut. Ambdues aposten perquè les dones deixin de ser àngels de la llar, perquè siguin el que vulguin ser. Carme Karr, Victor Català, publiquen aquí fulletons, de la mateixa manera que ho fan les dones victorianes, com les germanes Brontë, Jane Austen…
Apareix també la Revista Feminal, consultable a Arca (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). On també publica Carme Karr, una dona burgesa amb un fort compromís i solidaritat per les dones menys afortunades. El seu feminisme de caràcter conservador catòlic també creu en l’educació com a eina d’alliberació. Una revista que aborda un primer feminisme centrat en la necessitat de tenir una educació igual que la dels homes, on apareixen notícies també sobre ciència, salut, sexualitat i acull un espai a artistes per a donar-se a conèixer.
La revista Feminal dona a conèixer també a Francesca Bonnemaison, promotora de la Biblioteca popular per a la dona, que oferia programes docents, cursos de taquigrafia… sota una educació amb bases catòliques.
Al modernisme van coexistir diversos feminismes, també un que neix de la mateixa classe obrera, que reivindica la voluntat de viure la cultura i l’espiritualitat al marge. Apareix en aquest context l’espiritisme, que fou una revolució. Convivien espiritualitat, tècnica i ciència per a comunicar-se amb els morts, els descarnats. Si pots connectar amb els teus morts, per què es necessita un capellà? Aquest feminisme, pacifista, estava en contra de la guerra i l’esclavitud. En el llibre, Espiritistes i lliurepensadores de Dolors Marín, disponible a la Biblioteca, es pot copsar aquest nou moviment, que va portar a voler educar a les treballadores perquè no fossin un perill.
Angeles López de Ayala, per exemple, va ser una defensora del matrimoni laic, l’avortament, els mètodes anticonceptius. Existia un altre feminisme, que convivia i es respectava, però que tenia una visió europeista i no vinculada a l’Església catòlica.
El 1888 Barcelona va ser la seu del Congrés Internacional Espiritista, avui ho és del Mobile World Congress. Allà apostaven per la Teosofia, per la creença en una religió universal, ancestral on la divinitat no és necessàriament masculina.
Durant la conferència van sorgir nombroses dones, escriptores, artistes… com Lluisa Vidal, Palmira Ventós, Maria Lluïsa Güell… i nombroses referències.
Glòria Sabaté va descobrir en moltes de les assistents una època esperançadora del nostre passat. El seu entusiasme per aquesta etapa històrica es va contagiar. Ens va fer veure com el Modernisme, va contribuir a la formació de dones i homes lliures, cultes i heretges. Des de molts àmbits el Modernisme s’ha vist com a perillós, i es van esforçar en el passat i s’esforcen en el present, per idiotitzar-nos. Una conferència que ens va fer prendre consciència que tenim un llegat incommensurable, un fil per estirar i per aprendre.
