Va ser Ilsa de “Casablanca”, rossa de Hitchcock, apassionada amant i esposa de Roberto Rossellini i, finalment, va rodar amb Ingmar Bergman, al crepuscle de la seva carrera. Ingrid Bergman, una de les millors actrius de la història del cinema, va morir el dia del seu 67 aniversari fa ara tres dècades. Al cinema, va pronunciar una frase tan repetida com el “Sempre ens quedarà París” amb la qual Humphrey Bogart deixava oberta la història d’amor més cèlebre del cinema clàssic. Bergman, nascuda el 29 d’agost de 1915 a Estocolm i morta a Londres el mateix dia de 1982, havia arribat a Hollywood després de decidir fer-se actriu per combatre la seva extrema timidesa i donar els seus primers passos al teatre.
Als divuit anys la van escollir entre centenars d’aspirants per estudiar a la Real Escola de Teatre dramàtic. Al 1949 va a Itàlia per rodar amb Rosellini i sorgeix l’amor. Amb el director italià tindrà tres fills i protagonitzarà sis pel·lícules. Ingrid Bergman va participar en 45 films i va rebre dos Oscars en la categoria de millor actriu per les pel·lícules “Luz de gas” (1944) i “Anastasia” (1956). També va guanyar un Oscar corresponent a la millor actriu secundària pel seu treball en la pel·lícula “Assassinat a l’Orient Expres” (1974). Va ser a més nominada en altres tres ocasions per a l’Oscar a la millor actriu, per les pel·lícules “Les campanes de Santa María” de 1945, “Joana d’Arc” de 1948 i “Sonata de Tardor” de 1978. Va rebre el guardó italià Ruban d’Argento a la millor actriu estrangera en dues ocasions per les pel·lícules “Stromboli” de 1951 i “Europa 51” de 1953. Separada de Rosellini, es va casar tres vegades. Els últims anys de la seva carrera els va dedicar, principalment, al món de la televisió.
A la Biblioteca trobaràs
Casablanca / dirigida por Michael Curtiz. Madrid: El País, 2004
Stromboli / una película de Roberto Rossellini. Crin
Luz que agoniza / directed by George Cukor. Turner Entertainment/Warner Bros., 2004
