Avui fa 250 anys que va néixer a la ciutat de Bonn, a l’oest d’Alemanya, Beethoven, un intèrpret i compositor que a trenta anys va perdre el sentit de l’oïda, però mai l’emoció.
Durant els seus primers anys de vida, Ludwig van Beethoven va estar exposat a una exigent formació musical per part del seu pare obsessionat a convertir-lo en «el nou Mozart».
Aquesta ambició paterna, unit a cert alcoholisme, va repercutir directament en la vida personal, acadèmica i social del jove Beethoven, no sols fent d’ell un nen introvertit i poregós, sinó un mal estudiant massa cansat per a atendre les lliçons de l’escola després de passar les nits assajant davant el piano.
En qualsevol cas, sense justificar els mitjans que van polir el seu talent, la realitat és que amb tan sols set anys, Beethoven ja era capaç de fer recitals de piano que deixaven atònit al públic; entre ells, a Christian Gottlob Neefe, que va quedar tan impressionat amb l’habilitat del petit Beethoven, que es va interessar a guiar, enriquir i perfeccionar la seva formació. Així, als 10 anys va abandonar l’escola per a dedicar-se enterament a la música i als 16, la noblesa de Bonn li va finançar un viatge a Viena per a aprendre dels millors, entre ells, del mateix Mozart, que va exercir una gran influència en les seves obres; però poc després d’arribar a la capital de la música, la seva mare va caure greument malalta i va haver de tornar a Bonn.
Després de la mort de la seva mare, el seu pare va caure en una profunda depressió que va obligar Beethoven a fer-se càrrec dels seus germans petits tocant la viola i fent classes de piano. Per sort per a ell, no va haver d’allargar aquest tipus de feina, perquè el seu extraordinari talent cada vegada era més conegut i eren diverses les persones interessades a finançar la seva completa dedicació a la música. I així va passar més de 10 anys a Viena com un músic econòmicament independent fins que, passats els 30, comencés a experimentar seriosos problemes auditius. Beethoven va provar diferents procediments per a curar la seva eminent sordesa, però res va funcionar. Tal va ser la seva impotència, que va valorar el suïcidi, però sabia que encara tenia molta música a regalar al món i va continuar component fins a la seva mort a 56 anys, deixant-nos un llegat musical de nou simfonies, 32 sonates, dues misses i una òpera que li consagren com un dels millors músics de tots els temps.
D’entre tot el material que pots trobar a la Biblioteca sobre Beethoven, nosaltres et recomanem el darrer llibre de James Rhodes, Playlist. Rebeldes y revolucionarios de la música, una introducció a la música clàssica, on descobriràs als rebels i revolucionaris que hi ha darrere de les obres mestres de la música, entre ells Beethoven, Mozart i Bach.
I recorda que aquest divendres 18 de desembre a les 20.30h pots gaudir de forma gratuïta, prèvia reserva d’entrada, del concert que s’oferirà a la Sala La Canal del Concert 250 anys Beethoven, a càrrec de Ingrid Cusido.
