L’absurd és alguna cosa que no té objectiu. Separat de les seves arrels
religioses, metafísiques i transcendentals, l’ésser humà està perdut,
tota la seva conducta perd sentit, es fa absurda, inútil, mor abans de
néixer.
—
Eugène Ionesco
Si ahir celebràvem el Dia Mundial del Teatre, avui rendim tribut al dramaturg d’origen romanès Eugène Ionesco, en els 25 anys de la seva mort.
A través de les obres La Cantante calva, El maestro o La lección t’endinsaràs en les seves pors i humor corrosiu, al seu univers existencial i avantguardista, que tant va desconcertar en el seu temps.
Eugène Ionesco (Slatia, Romania 26 de novembre 1909 – París, França 28 de març 1994) va ser un dels dramaturgs més emblemàtics del segle XX.
Principal exponent del teatre de l’absurd -terme encunyat com a
alternativa al d’anti-théâtre o nouveau théâtre– les seves obres
sorgeixen no només com una innovació ètica i estètica, sinó també com
una proposta radical contra els conceptes tradicionals del teatre vigent
fins a aquell moment. En les seves obres, Ionesco vol deixar al descobert el caràcter absurd i banal
de la vida i del comportament humà. El fracàs de la comunicació i de les
relacions és el gran tema en el seu treball.
Ionesco
per exemple amb La cantatrice chauvre (La cantant calba), estrenada al 1950, va
trencar amb les convencions del teatre clàssic, abandonant el discurs
lògic, per considerar-lo insuficient per a expressar la irracionalitat de la
vida. Els seus personatges s’expressen amb un llenguatge dislocat, ple
de disbarats, incapaços de comunicar-se o de donar sentit als seus
actes.
A Ionesco no li va bastar el teatre
per a expressar el seu univers, per això es va introduir al cinema i la pintura.
A la Biblioteca trobaràs les obres de teatre La Cantante calva, El maestro i La lección (Losada, 2003).
