Miguel Hernández Gilabert neix el 30 d’octubre de 1910 a Orihuela (Alacant) i mor al 1942, als trenta-un anys d’edat. La seva vida, intensa i breu, és el fidel reflex d’un temps convuls. Membre d’una família humil i nombrosa, va passar molt de temps al camp fent-se càrrec del ramat del seu pare, que es dedicava a la compravenda de bestiar.
El seu profund interès per la lectura va anar formant la seva personalitat i orientant la seva vida. Aviat va començar a escriure poesia i a publicar-la a diaris locals. Va viatjar a Madrid, on va conèixer a poetes com Pablo Neruda, Rafael Alberti o Vicente Aleixandre. Gràcies a ells la seva poesia es va tornar menys rígida i subjecta a les normes establertes.
A l’esclatar la Guerra Civil al 1936, el poeta es va unir a les files de la República actuant com a soldat i poeta alhora. Al final de la guerra va intentar fugir d’Espanya, però el van detenir. Al gener de 1940 va ser condemnat a 30 anys de presó. Va morir dos anys després, al contreure una tuberculosi pulmonar aguda. En una carta al seu amic Ramón Sijé, Miguel es preguntava a si mateix: “Per què em van posar un ànima de poeta? Per què no vaig ser com tots els pastors, mazorral, ignorant…?”
A la Biblioteca trobaràs
El Hombre y su poesía: antología.
Enllaços sobre Miguel Hernández
2010 Centenari Miguel Hernandez
Poemes
Escolta a Miguel Hernandez recitant un dels seus poemes
El seu profund interès per la lectura va anar formant la seva personalitat i orientant la seva vida. Aviat va començar a escriure poesia i a publicar-la a diaris locals. Va viatjar a Madrid, on va conèixer a poetes com Pablo Neruda, Rafael Alberti o Vicente Aleixandre. Gràcies a ells la seva poesia es va tornar menys rígida i subjecta a les normes establertes.
A l’esclatar la Guerra Civil al 1936, el poeta es va unir a les files de la República actuant com a soldat i poeta alhora. Al final de la guerra va intentar fugir d’Espanya, però el van detenir. Al gener de 1940 va ser condemnat a 30 anys de presó. Va morir dos anys després, al contreure una tuberculosi pulmonar aguda. En una carta al seu amic Ramón Sijé, Miguel es preguntava a si mateix: “Per què em van posar un ànima de poeta? Per què no vaig ser com tots els pastors, mazorral, ignorant…?”
A la Biblioteca trobaràs
El Hombre y su poesía: antología.
Enllaços sobre Miguel Hernández
2010 Centenari Miguel Hernandez
Poemes
Escolta a Miguel Hernandez recitant un dels seus poemes
