Un 9 d’octubre de 1892 va néixer l’escriptor serbi Ivo Andrić, Premi Nobel de Literatura en 1961, considerat l’escriptor iugoslau més important del segle XX.
Ivo Andrić va néixer a Travnik, un punt de confluència de diverses religions, nacionalitats, costums, tradicions i cultures, en una família molt humil d’origen serbi. La seva adolescència va transcórrer a Višegrad, una població als marges del riu Drina, la vila bosniana on anys més tard situaria El pont sobre el Drina. Va acabar els estudis secundaris a Sarajevo. De jove va començar a col·laborar en periòdics serbis i croats de Bòsnia, amb articles partidaris a la formació d’un estat iugoslau independent. Va simpatitzar amb el moviment revolucionari i nacionalista Mlada Bosna, un activista del qual —Gavrilo Princip— assassinaria l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria el 1914 a Sarajevo, fet que provocaria l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Andrić va ser detingut per la policia austríaca i passaria tres anys en diferents presidis. Però la presó va actuar profundament en la seva maduració artística i d’aquest període neixen les seves primeres obres líriques importants. Acabats els estudis de filosofia a Zagreb, a Viena i en Cracova, es va rebre a Àustria, en la universitat de Grazy. Acabada la guerra, l’escriptor començaria una dilatada carrera diplomàtica que el duria a Bucarest, Trieste, Graz, Madrid, Marsella, Gènova i, finalment, el 1939 a Berlín.
La seva obra ha estat traduïda a més de cinquanta idiomes. A banda de la «Trilogia de Bòsnia» (Crònica de Travnik, El pont sobre el Drina i La senyoreta), cal destacar també la novel·la El pati maleït que trobaràs a la Biblioteca. També les narracions El viatge d’Alija Djerzelez, El pont sobre el Žepa, Els temps d’Anika, La història de l’elefant del visir, Cafè Titànic; i l’assaig Conversa amb Goya.
A través de la història i dels personatges de la seva Bòsnia natal, Andrić universalitza sobre els comportaments i els sentiments més profunds de l’ésser humà, l’odi i l’amor.
